dilluns, 20 d’octubre del 2014

Fotos de kayak, en kayak de mar

Fer fotos, avui, gràcies a la tecnologia, és l'afició de molts i la compartim amb altres activitats, una d'elles el caiac.
Per que la fotografia ens digui alguna cosa cal aprendre el seu llenguatge i sense afegir res a totes les regles de composició destacaré que cal que ens cridi l'atenció i desperti un interès i ens expliqui una història.
Per cridar l'atenció serveixen totes les estratègies de la fotografia en general, però ja que anem en caiac n'afegirem alguna de senzilla, acostar-se al primer terme i captar el moment, ja sigui de pau, tranquil·litat, serenor o l'altre extrem l'acció. Buscarem un punt de vista original.
Normalment quan hi ha acció feines tenim a mantenir el control del nostre caiac, cosa que complica agafar la càmera, enquadrar i disparar en el moment oportú.
Com sempre la pràctica i compartir coneixements serà la manera de créixer en aquesta activitat.
Surten les preguntes de sempre :
Quina càmera triar ? quin lloc triar ? quina hora ? com enquadrar ? com exposar, velocitat, diafragma i sensibilitat ? com ajustar-les o processar-les ? com publicar-les o compartir ? Condensació dins la lent, la gota exterior i d'altres qüestions que podeu afegir.
Aquest dissabte amb l'Ariel i l'Enric hem anat a jugar a prop de les roques on trenquen les onades, buscant l'acció, i en ho hem passat la mar de bé. Un cop hem controlat un xic la situació ens hem atrevit a treure la càmera i acostar-nos al subjecte sense prendre mal.
Aquí va el primer consell que m'atreveixo a donar, volta i estudia la zona, repeteix-la un munt de cops per sentir-te còmode i segur, busca on la onada creix per donar més acció al protagonista i on no per posar-te tu tranquil·lament, tot això és un dir però cal trobar aquest contrast.
La gota, la maleïda gota, una bona tapa, ben rentat l'objectiu amb sabó per treure el greix, tractament de repel·lent d'aigua, i una camussa de pell per treure-la si cal.

Artur

dijous, 20 de març del 2014

Henri Cartier-Bresson. Veure, pensar, sentir !

Henri Cartier-Bresson va defensar sempre la idea d'atrapar l'instant decisiu. Es tracta, per tant, de posar el cap, l'ull i el cor en el mateix moment en el qual es desenvolupava el clímax d'una acció.
Tot sovint quedem embadalits davant d'alguna situació esperant la inspiració. Ve a ser entrar en situació.
El fet de sentir, crea empatia i fa que les teves reaccions siguin molt més ràpides ja que treballem a nivell subconscient d’una manera automàtica,apresa amb anterioritat, fins i tot avançar-nos al que passarà.
No puc afegir res que no estigui ja escrit, adjunto quatre enllaços per poder treballar un xic aquets fotògraf.
Si trobeu quelcom interessant podeu afegir-ho.

Sovint les normes de composició va be conèixer-les
per saltar-les. En aquestes imatges ni la llei de la mirada ni la del moviment es compleixen, passem de tenir la sensació d'anar a un lloc a fugir d'un altre.
Per donar profunditat juguem amb primers plans, amb objectes petits que es veuen grans i de lluny tot el contrari, objectes grans representats petits. El fum, la calitja o la boira fan que les coses llunyanes quedin amb tons més clars, esblanqueïts. La llei dels terços no es compleix, la simetria provoca la rivalitat entre un cel i la terra sortint  d'un incendi.








Les línies convergents de les cames, dels cosos, la figura femenina en la diagonal, ens porten a punts situats en la intersecció dels terços.



http://ca.wikipedia.org/wiki/Henri_Cartier-Bresson