Henri Cartier-Bresson
va defensar sempre la idea d'atrapar l'instant decisiu. Es tracta, per
tant, de posar el cap, l'ull i el cor en el mateix moment en el qual es
desenvolupava el clímax d'una acció.
Tot sovint quedem embadalits davant d'alguna situació esperant la inspiració. Ve a ser entrar en situació.
El fet de sentir, crea empatia i fa que les teves reaccions siguin molt
més ràpides ja que treballem a nivell subconscient d’una manera
automàtica,apresa amb anterioritat, fins i tot avançar-nos al que
passarà.
No puc afegir res que no estigui ja escrit, adjunto quatre enllaços per poder treballar un xic aquets fotògraf.
Si trobeu quelcom interessant podeu afegir-ho.
Sovint les normes de composició va be conèixer-les
per saltar-les. En aquestes imatges ni la llei de la mirada ni la del moviment es compleixen, passem de tenir la sensació d'anar a un lloc a fugir d'un altre.
Sovint les normes de composició va be conèixer-les
per saltar-les. En aquestes imatges ni la llei de la mirada ni la del moviment es compleixen, passem de tenir la sensació d'anar a un lloc a fugir d'un altre.
Per donar profunditat juguem amb primers plans, amb objectes petits que es veuen grans i de lluny tot el contrari, objectes grans representats petits. El fum, la calitja o la boira fan que les coses llunyanes quedin amb tons més clars, esblanqueïts. La llei dels terços no es compleix, la simetria provoca la rivalitat entre un cel i la terra sortint d'un incendi.
Les línies convergents de les cames, dels cosos, la figura femenina en la diagonal, ens porten a punts situats en la intersecció dels terços.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Henri_Cartier-Bresson
